Per Francesc VilarasauA finals de setembre de l’any passat ens van visitar a Balaguer el “CORO DE VOCES BLANCAS CIUDAD DE LA ALHAMBRA”, i vam gaudir de les seves veus blanques en el concert celebrat el dia 26. Va ser un concert memorable. A Balaguer encara ara en parla la gent que va assistir-hi.
Com sempre passa en aquestes ocasions, la visita s’acostuma a tornar. I ja ens tens a tots, només acabar el concert, il·lusionats per anar a Granada quan la seva directora, Elena Peinado, ens va invitar. A partir d’aquell dia ja vàrem nombrar una comissió per preparar el viatge.
Dia 22 d’abril, són les 10 del matí i comença el viatge per tots llargament esperat. Sortim de l’estació d’autobusos de Balaguer en un autocar que ens porta fins a Lleida. Una vegada a Lleida i després d’esperar una estona, a 2/4 de 12 pugem a l’AVE i directe fins a Màlaga, on està previst arribar-hi a ¼ de 5 de la tarda i després ens toca autocar fins a Granada. Un cop a Granada ja ens teniu tots a córrer cap a les habitacions respectives, desfer les maletes, rentar-nos una mica i sense badar gaire dirigir-nos cap a l’església del Sagrado Corazón, on hi tenim l’assaig amb les altres dues corals pels cants que cantarem en comú el dia del concert.
L’endemà al matí ja ens veus, havent esmorzat, camí de la Catedral i de la Capilla Real acompanyats del germà sacerdot de l’esmentada Elena que ens va fer de guia. Vam tenir la sorpresa de què un amic de l’Elena ens esperava per oferir-nos unes quantes peces tocades a l’orgue de la catedral. Fantàstic!
I a les 12 en punt del matí ens esperava una recepció a l’Ajuntament de Granada amb el seu alcalde. Ens va rebre a la sala de plens. Va ser molt amable i simpàtic. Ens va explicar que va fer les milícies universitàries a Talarn, i que més d’una vegada havien baixat de “juerga” fins a Balaguer per no haver de quedar-se a Tremp. En acabar els parlaments i entrega d’obsequis li vam cantar “El rossinyol”. Aquesta recepció ens la va preparar l’Elena atès que com que es van sentir tant ben acollides a Balaguer i com que el nostre alcalde va venir al concert, els hi va donar un obsequi de part de la ciutat, i segons ella es va mostrar tant deferent i afable amb elles, que no va dubtar, segons ens va dir quinze dies abans d’anar a Granada que ...”habia hablado con Pepe (l’alcalde) y que tendria mucho gusto en recibirnos brevemente a las 12 en punto”...
Després de dinar cap a visitar la Cartuja. És una visita que recomanem no deixar de fer quan es vagi a Granada. I tot seguit cap a l’hotel per a refrescar-nos i posar-nos “l’uniforme” per anar cap a l’església del Sagrado Corazón a oferir el concert. Els de l'Orfeó Balaguerí omplíem la primera part, després actuava amb tres peces una coral de Granada “
Manuel de Falla”, les dos directores són molt amigues, i la coral amfitriona “
Voces blancas de la Alhambra”, i per acabar totes tres corals conjuntament amb tres peces dirigida cadascuna per una de les directores.
El concert va anar molt bé. Ens va impressionar la gran quantitat de gent que hi havia. Omplien tota l’església i amb molt gent dreta. Ens van dir després que a Granada hi ha molta afició al cant coral. Hi ha unes quaranta corals.
Com es pot imaginar davant d’aquella gran expectació, nosaltres també ens vam quedar impressionats, i això va motivar una més gran concentració per part nostra.
Després del concert ens van dur cap a un “Colegio Mayor” dels jesuïtes on ens van oferir un pica-pica molt bo.
L’endemà jornada triple. Pel matí visita a l’Alhambra, per la tarda al barri de l’Albaicín i per la nit a un “Tablao Flamenco” del “Sacromonte”.
No cal descriure aquí el que és l’Alhambra, segurament gairebé tothom ja hi ha estat, i si no, val la pena pensar d’anar-hi, és una cosa única i ara no ens allargarem a descriure els seus tresors. Ens va fer de guia un altre amic de l’Elena, un historiador i enamorat de l’Alambra. El barri del Albaicín és molt interessant pel que fa a barri antic i popular. Un s’ha de perdre pels seus carrers estrets plens d’encant, amb les cases “encalades” i els patis plens de flors. Aquesta vegada ens va acompanyar un cantaire de la coral “Manuel de Falla”, estudiós, gran coneixedor i enamorat de Granada.
A la nit, al Sacromonte, ens entaforen als 40 que ens hi hem atrevit, dins d’una cova estreta, i allí mateix, a tocar, ens ofereixen l’espectacle flamenco, és, per dir-ho d’alguna manera, molt autèntic. Calia anar-hi ja que érem a Granada.
L’endemà tocava viatge de tornada i esperar el proper, ja en tornem a tenir ganes. Són dies en que la gent que integrem l’Orfeó, juntament amb els respectius acompanyants/tes, ens agermanem encara més si cap.
Balaguer a 13 de maig de 2010
“L’aigua beneficia totes les coses i no competeix amb elles.
“L’aigua beneficia totes les coses i no competeix amb elles.
