Xavier Cambray, cantaire de l'Orfeó Balaguerí
Talment com la paleta d’un pintor, un acolorit devessall de sentiments i emocions, s’han vessat dels cors dels cantaires en l’acte d’agraïment al mestratge de l’Enriqueta Tena i Rubió, directora del nostre Orfeó.
Talment com la paleta d’un pintor, un acolorit devessall de sentiments i emocions, s’han vessat dels cors dels cantaires en l’acte d’agraïment al mestratge de l’Enriqueta Tena i Rubió, directora del nostre Orfeó.
Quin repte més bonic i feixuc és dirigir la tasca continuada de l’Orfeó Balaguerí. Per aquests trenta-cinc anys ininterromputs s’han escolat moltes vivències i emocions, records... Per això li manifestàrem el més sincer doll de gràcies en saber-nos guiar pels viaranys complexos de la musical coral alhora que li fem palesa la nostra “agosarada tossuderia” d’assolir el centenari.
En un acte senzill, íntim, els actuals cantaires de l’Orfeó Balaguerí vam fer una breu pausa en els assajos per donar les gràcies a la nostra Enriqueta i manifestar que volem continuar caminant pels viaranys musicals sota la seva mà i la seva mirada.
L’acte fou molt emotiu per a tots nosaltres. Vam repassar, amb imatges, la història d’aquests anys i la feinada musical de l’orfeó feta sota la seva direcció musical. Els i les cantaires vam adreçar-li uns mots personals de record i estima i li férem el lliurament d’un ram amb trenta-cinc roses vermelles. Cloguérem l’acte amb un senzill àpat.
Moltes gràcies Enriqueta !!
“Un compàs de cobla
ens fa de senyera;
un compàs de cobla
ens fa catalans.”
Carles Grandó de la sardana “Juntes les mans”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada